pessigolleig al clatell i poc a poc es va notant com s´estiren les galtes
cap a les orelles. Els ulls es tanquen una mica empesos per la força
inevitable del somriure que comence a veures per la vora de la boca.
La presencia es total no hi ha res més només el nostre somriure.
- Tano
No hay comentarios:
Publicar un comentario