EL ROC

Al primer trenc d´alba
tot ple d´humitat.
Encara que tingui
mig cos enterrat.
sempre estic dret
i sóc ben plantat.
Per veins la terra
i l´herba del prat.
Diuen qu´estic mort,
qu´estic in-animat.
Pero cap al mig dia,
ja ben sec i esquerdat.
Comença la festa.
S´em mou tot per dins.
El gran pare arbre,
i les seves arrels.
M´han partit en dos.
Ja estic dividit.
Sento una ramor,
les veus del passat.
Ara n´hi ha un altre,
açi al meu costat.
Ja no estic al mig,
m´han separat.
Mai més tonaré
a ser unitat
Em tocará viure
sentint la dualitat.
Jó sóc el que sóc
i també el que he estat.
Les arrels m´han partit,
present i passat.
A tots els que deien
qu´estaba parat.
Només cal que miren
el llóc on estan.
Les arrels ens han fet,
sentirnos separats.
L´arbre es el pare,
qu´esta al teu costat.
La terra ta mare,
que t´ha creat.
I les arrels son l´eina,
que´t´han fet GERMA.


TANO